Canvi social

Dissabte 14 de Novembre del 2009
Pocs teòrics de la sociología moderna, fins i tot podríem afirmar que ningú dels presents a l’actualitat, posa en dubte el procès de canvi social, el seguit de transformacions social i global que ha patit la civilització humana arreu de la seva història, i arreu de les variades i diferents civilitzacions, cultures, poblacions o com hom desitji definir la història de les societats humanes. Podem fer aquesta afirmació en base a una qüestió que avuí dia és molt evident per als estudiosos de la ciència social moderna; la naturalesa humana no es pot explicar sense valorar la importància de l’agència, es a dir, els èssers humans tenen la capacitat d’interactuar amb el mòn i entre ells mateixos, de prendre decissions intencionals – o potser no intencionades - i per tant, tenen la capacitat de transformació social.
Aquestes teories que aposten firmement pel canvi social i el desenvolupament de l’individu sembla ser que han “guanyat” la partida a pretèrites teories que ens mostraven un individu que s’enfrontava de forma passiva i impotent a les vicisituts del destí, o simplement, no gaudia de la suficient capacitat de transformació social. Autors com Durkheim han marcat gran part de la sociología clàssica amb aquesta mena d’imprenta – que encara costa una mica de treure’s - de supremacia de l’estructura sobre l’individu. Però amb el temps van sorgir teories contràries a aquest enfoc estructuralista que es posicionaven a l’eix analític contrari. Així es com van nèixer les teories del canvi social, que negaven l’estaticitat i la continuïtat del sistema sui generis, i que ben al contrari, teoritzaven més respecte una realitat canviant, on l’estructura és alhora moldejadora així com moldejada per l’individu i on la importancia de l’agència individual i col.lectiva explica molts dels fenòmens socials.
En definitiva, l’objectiu d’aquest text és mostrar-nos l’evolució del pensament social en relació a la capacitat transformadora del subjecte, prenent especial atenció a les teories de l’agència, alhora que fer un intens treball d’anàlisi arreu de totes aquelles dinàmiques i “revolucions” socials – que, tanmateix, no es poden entendre sense analitzar els conflictes que se’n deriven d’aquestes – que han transformat la societat occidental d’ençà fins ara.