INTEGRANT PERSPECTIVES?
Durant la dècada dels 90´s la tecnologia dóna una base als negocis per a introduir de ple nous productes o serveis. Amb l'habilitat dels ordinadors per a manejar un gran volum de dades, els administradors poden ràpidament reconèixer mercats emergents, recursos, processos de manufactura automatitzats i molt més. Encara amb aquesta ajuda dels sistemes és necessari tenir una estratègia perquè realment representi un avantatge competitiu. L'implementar un canvi requereix de flexibilitat, efectivitat i creativitat en l'organització.
ESTABLIMENTS CONFLICTIUS DE MENTALITATS (CONFLICTING MINDSETS)? Perquè el canvi funcioni, els seus creadors han d'estar preparats a acceptar noves idees i han de sentir-se prou segurs en la seva posició per a acceptar diferents formes de fer les coses i han d'entendre i usar un llenguatge comú que assumeixi els valors de la cultura de l'empresa. Quan la computació tot just començava tots els tècnics eren generalment enginyers. Però com els camps de treball s'han expandit i multiplicat estudiants universitaris han començat a especialitzar-se ja que els tècnics que creaven els sistemes no arribaven a tenir coneixement de la gent que realment els anava a utilitzar.
EL FUTUR DELS NEGOCIS, LA INFORMACIÓ I LES ORGANITZACIONS? El futur es veu com una interacció cada vegada més gran entre l'home i l’ordinador i això canvia la manera de fer negocis. Un exemple clau és el comerç electrònic que ha vingut a canviar de manera radical tant l'abast i accés que una empresa pot tenir a diversos mercats, com el fet que les seves estructures solen ser planes i molt allargades.
EL FUTUR DEL TREBALL
Abans el treball era percebut netament com un mitjà de subsistència per a l'home, ara a causa de la gran quantitat de necessitats que ens envolten veiem que el seu objectiu principal es basa més en la satisfacció ràpida i eficaç d'aquestes necessitats. Tradicionalment només hi havia una manera d'organitzar les coses, ara n’hi ha moltes. Abans la investigació i descobriments ho realitzaven els experts, ara són els mateixos treballadors. Abans es creia que els treballadors no volien treballar, ara es creu en la motivació com energia principal de la força de treball. També es pensava amb anterioritat que els resultats motiven a la productivitat o viceversa, avui també. Així també veiem com la visió sobre els resultats disponibles són interessants d'analitzar. Així veiem com abans es tenien definicions més rígides del treball, el contrari amb el que ara succeeix, on la flexibilitat d'estructures i d'altres variables són característiques gairebé indispensables de les organitzacions per a poder adquirir certa adaptabilitat a l'entorn canviant.
També abans es tenia un estricte control i supervisió dels empleats cosa que avui dia ha canviat a un assessorament que allibera d'alguna manera al gerent o administrador, i que delega més responsabilitats sobre el treballador.
CONCLUSIÓ
La tecnologia de la informació segueix revolucionant des de fa ja diversos anys. Com molts avanços en aquesta cultura, aquesta presenta un dilema. Fa la vida més fàcil però altres coses les descompon. La tecnologia és com qualsevol altre invent de l'home: No és totalment bona però tampoc totalment dolenta; la qüestió està en com s'usi i per a què s'usi. Desafortunadament, la nostra habilitat per a aprofitar al màxim la tecnologia queda molt per sota de l'habilitat que va requerir inventar-la. Aquesta situació és molt usual en la història. AL principi no vam saber el molt que podíem fer amb l'electricitat o amb els avions i encara no sabem el molt que podem assolir amb l'energia nuclear i no és una sorpresa que encara no aprofitem al màxim l'ús dels ordinadors. El punt clau està a desenvolupar tot el potencial que tenen els sistemes d'informació per a aplicar-los en les organitzacions.
Els sistemes d'informació han de ser desenvolupats usant diferents perspectives: necessitats de l'empresa, dels empleats, dels clients i del potencial tecnològic dels abans ja esmentats.
dijous, 26 de novembre del 2009
dissabte, 14 de novembre del 2009
Canvi social
Dissabte 14 de Novembre del 2009
Pocs teòrics de la sociología moderna, fins i tot podríem afirmar que ningú dels presents a l’actualitat, posa en dubte el procès de canvi social, el seguit de transformacions social i global que ha patit la civilització humana arreu de la seva història, i arreu de les variades i diferents civilitzacions, cultures, poblacions o com hom desitji definir la història de les societats humanes. Podem fer aquesta afirmació en base a una qüestió que avuí dia és molt evident per als estudiosos de la ciència social moderna; la naturalesa humana no es pot explicar sense valorar la importància de l’agència, es a dir, els èssers humans tenen la capacitat d’interactuar amb el mòn i entre ells mateixos, de prendre decissions intencionals – o potser no intencionades - i per tant, tenen la capacitat de transformació social.
Aquestes teories que aposten firmement pel canvi social i el desenvolupament de l’individu sembla ser que han “guanyat” la partida a pretèrites teories que ens mostraven un individu que s’enfrontava de forma passiva i impotent a les vicisituts del destí, o simplement, no gaudia de la suficient capacitat de transformació social. Autors com Durkheim han marcat gran part de la sociología clàssica amb aquesta mena d’imprenta – que encara costa una mica de treure’s - de supremacia de l’estructura sobre l’individu. Però amb el temps van sorgir teories contràries a aquest enfoc estructuralista que es posicionaven a l’eix analític contrari. Així es com van nèixer les teories del canvi social, que negaven l’estaticitat i la continuïtat del sistema sui generis, i que ben al contrari, teoritzaven més respecte una realitat canviant, on l’estructura és alhora moldejadora així com moldejada per l’individu i on la importancia de l’agència individual i col.lectiva explica molts dels fenòmens socials.
En definitiva, l’objectiu d’aquest text és mostrar-nos l’evolució del pensament social en relació a la capacitat transformadora del subjecte, prenent especial atenció a les teories de l’agència, alhora que fer un intens treball d’anàlisi arreu de totes aquelles dinàmiques i “revolucions” socials – que, tanmateix, no es poden entendre sense analitzar els conflictes que se’n deriven d’aquestes – que han transformat la societat occidental d’ençà fins ara.
Pocs teòrics de la sociología moderna, fins i tot podríem afirmar que ningú dels presents a l’actualitat, posa en dubte el procès de canvi social, el seguit de transformacions social i global que ha patit la civilització humana arreu de la seva història, i arreu de les variades i diferents civilitzacions, cultures, poblacions o com hom desitji definir la història de les societats humanes. Podem fer aquesta afirmació en base a una qüestió que avuí dia és molt evident per als estudiosos de la ciència social moderna; la naturalesa humana no es pot explicar sense valorar la importància de l’agència, es a dir, els èssers humans tenen la capacitat d’interactuar amb el mòn i entre ells mateixos, de prendre decissions intencionals – o potser no intencionades - i per tant, tenen la capacitat de transformació social.
Aquestes teories que aposten firmement pel canvi social i el desenvolupament de l’individu sembla ser que han “guanyat” la partida a pretèrites teories que ens mostraven un individu que s’enfrontava de forma passiva i impotent a les vicisituts del destí, o simplement, no gaudia de la suficient capacitat de transformació social. Autors com Durkheim han marcat gran part de la sociología clàssica amb aquesta mena d’imprenta – que encara costa una mica de treure’s - de supremacia de l’estructura sobre l’individu. Però amb el temps van sorgir teories contràries a aquest enfoc estructuralista que es posicionaven a l’eix analític contrari. Així es com van nèixer les teories del canvi social, que negaven l’estaticitat i la continuïtat del sistema sui generis, i que ben al contrari, teoritzaven més respecte una realitat canviant, on l’estructura és alhora moldejadora així com moldejada per l’individu i on la importancia de l’agència individual i col.lectiva explica molts dels fenòmens socials.
En definitiva, l’objectiu d’aquest text és mostrar-nos l’evolució del pensament social en relació a la capacitat transformadora del subjecte, prenent especial atenció a les teories de l’agència, alhora que fer un intens treball d’anàlisi arreu de totes aquelles dinàmiques i “revolucions” socials – que, tanmateix, no es poden entendre sense analitzar els conflictes que se’n deriven d’aquestes – que han transformat la societat occidental d’ençà fins ara.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
